La subjectivitat de les paraules

En una de les classe de COED de petit grup ens vam donar compte que no sempre tenim la mateixa concepció de la mateixa paraula. Us proposo fer l'exemple que nosaltres vam fer a classe. Amb les següents paraules del camp semàntic de la brutícia ordena-les del 1 al 10 segons el grau que consideris tu que són més o menys brutes.

-Brut     -impur     -infecte       -llardós       -merdós      -porc      -ruñós

Com els ordenaries? Segur que no tothom ho faria igual, ja que cadascú té format el seu concepte de cada paraula i és diferent al de les altres persones. I per això hem de vigilar alhora de dir alguna cosa a una persona perquè potser per tu vol dir una cosa, però pot ser entès d'una manera diferent per l'altra i que es prengui malament el que li has dit i no era la teva intenció. També cal tenir clar que sempre hem de respectar totes les opinions, ja que cadascú té dret a pensar lliurement. En el fons no hi ha cap ordre que sigui el correcte o que incorrecte, tots són vàlids i ho hem de respectar.

A més molts de nosaltres no sabíem el significat de llardós i la nostra professora de COED, la Imma, ens va explicar que llardós ve de "llard" igual que ensaïmada ve de "saïm",paraula procedent de les illes balears. A partir d'aquestes paraules, dons, es produeix l'homonimització formal que és el fenomen d'acostar una paraula desconeguda a una propera. 

Per exemple "ensaïmada" s'escriu així perquè ve de "saïm" però se'ns fa rar veureu escrit d'aquesta manera i la fem més propera escrivint-la diferent, "enciamada".

Un altre exemple seria el terme "tovalles" que l'hem fet més propera i ara li diem "les estovalles".

Les paraules estan en canvi constant i per això a vegades costa trobar consens en les paraules sobretot en diferències generacionals, socials.. A més a cada lloc i a cada grup de gent es crea un vocabulari propi i alhora canvia el vocabulari que li arriba de fora. I així també passar amb el pas del temps on es creen noves paraules, altres desapareixen, es barrejant paraules de diferents origens o s'adopten paraules d'altres llocs. Per tot això donem connotacions diferents a les paraules i no hi ha cap de perfecte totes tenen el seu què i totes s'han de respectar.

Estem en un canvi constant i amb el temps tot ho fa, fins i tot les paraules, res esdevé estàtic i sempre hi ha un principi i un final.