La taxonomia del Bloom és una eina pels mestres i els dissenyadors de capacitacions. La original, va ser elaborada per Benjamí Bloom al 1950. A l’any 2000, va ser revisada per Lorin Anderson i krathwohl. Cal dir que des de la última publicació han hagut molt canvis i desenvolupament. Això significa que és una eina que es troba en continua evolució i millora.
La taxonomia revisada inclou nous comportaments i oportunitats d’aprenentatge que apareixen a les TIC i s’utilitza en moltes de les pràctiques que es realitzen a l’aula.
La taxonomia original inclou aspectes cognitius i eines per a la seva utilització. La qualitat de l’activitat que es realitza defineix el nivell cognitiu, no l’activitat en si.
El procés d’aprenentatge consta d’uns nivells, però no necessariament has de començar pel primer per tal d’anar ascendint, és a dir, que pots començar des de qualsevol punt.
Per últim, es fa referència a la col·laboració en l’àmbit de creixement en l’aprenentatge, és a dir, que és un model que ens ajuda a aprendre.
A més, presenta tres dominis psicològics, que són:
- Cognitiu, que és el que processa la informació.
- Afectiu, parla de sentiments i actituds.
- Psicomotor, que s’encarrega de les habilitats manuals i físiques.
No podem entendre un concepte si primer no el recordem, no podem aplicar coneixements i conceptes si no els entens.
Els termes clau del mapa digital de Bloom si els ordenem del nivell més inferior al més complex o superior presenten el següent ordre: En primer lloc, trobem que hem de recordar per poder comprendre, que és el següent esglaó. Després, apliquem el que ja hem comprés i l’analitzem. Posteriorment, l’avaluem per tal de veure si el que hem fet és correcte i per últim, hem de crear.
Les habilitats del pensament són fonamentals. Molts dels coneixements que es donen a l’aula s’obliden a cap dels anys. Però, contràriament, les habilitats del coneixement, una vegada que s’han adquirit , les retenim per a tota la vida.
Segons el que ens diu la Taxonomia és més important el coneixement que el contingut.
Hem de construir coneixement en els nostres alumnes. El coneixement que nosaltres els hi donem constitueix la base del seu cicle d’aprenentatge. Primer adquirim coneixement, després l’interioritzem i finalment, el creem.
L’activitat de recordar no ha de ser una activitat independent ja que diàriament ho podem veure. Per exemple, podem reprendre fets de memòria, a més de valors i quantitats. Recordar vol dir recuperar un coneixement que està en la memòria.
A continuació os mostraré les definicions de recordar i aprendre perquè veieu la diferència que hi ha entre elles:
- Recordar fa referència al fet de rememorar coses ja passades.
- Comprendre, l’entenem com a construir significat, entendre.
Podem per exemple recordar l’ordre d’unes imatges però no comprendre perquè segueixen aquest ordre.
.jpg)
