Tiching és un servei educatiu virtual adreçat a educadors, estudiants i famílies. Us deixem aquest vídeo de pocs segons on s'explica clarament que és aquesta plataforma.
Aquesta plataforma segons diu la pàgina web va ser creada amb l'objectiu "D'organitzar i difondre tots els continguts digitals educatius escolars que existeixen a la xarxa i per posar en contacte a tota la comunitat educativa", és a dir, vol ser un punt d'unió i convivència per tota la comunitat educativa i alhora ser una eina per utilitzar a les aules i que sigui útil tant pels alumnes com pels docents.
Aquesta plataforma permet: -Trobar i compartir recursos educatius adreçats a diferents edats per utilitzar amb els alumnes sobre tot tipus de temes com emocions, matemàtiques, el cos humà, astronomia... i de tot tipus de material com vídeos, jocs interactius, pàgines web... -Crear un entorn d’ensenyament i aprenentatge, és a dir crear una aula virtual, on l'educador podrà compartir amb els alumnes recursos, donar tasques, donar informacions, entregar de treballs, creació de converses i debats... -Parlar, compartir experiències, debatre temes, resoldre dubtes i descobrir altres mètodes de treballar les matèries amb altres professors. A continuació us deixem un vídeo d'un tutorial sobre com funciona, com s'accedeix, com es creen les aules virtuals, com es busquen els recursos...
A més Tiching té un bloc anomenat Tiching blog on també hi podrem trobar recursos, entrevistes, recomanacions i ens mantindrà el dia de les principals novetats educatives.
Per exemple us recomanem l'entrevista a Daniel Goleman amb el títol "Los niños aprenden la inteligencia emocional en la vida real" Que ens parla sobre la importància de desenvolupar la intel·ligència emocional a l'escola, ja que a vegades als docents se'ls oblida treballar-ho i és molt important pel desenvolupament de l'infant.
En aquesta entrada parlarem sobre els booktrailers. Però què és un booktrailer?
Un booktrailer és un petit vídeo de pocs minuts que presenta un llibre amb l'objectiu de que capti al lector i aquest tingui ganes de llegir el llibre. Ho podríem comparar amb els tràilers de les pel·lícules on ensenyen parts d'ella perquè l'espectador vulgui anar a mirar-la. Un cop fet el vídeo es penja a les xarxes socials per fer publicitat del llibre.
Per fer un booktrailer cal seguir els següents passos:
Elegir el llibre del qual vols fer publicitat.
Pensar que voldràs que surti, és a dir, fer el guió literari.
Pensar com enfocaràs la camàra, quin angle és l'adequat, quina llum, quin pla, com passaràs d'una escena a l'altra, si hi haurà moviment de càmera... És a dir, fer el guió tècnic. També és fa un storyboard que és un dibuix de les coses més importants de cada pla per tenir més clar alhora de gravar que ha d'haver en cada moment i perquè no hi hagin errors. A continuació, us poso un exemple de guió tècnic i storyboard extret del bloc Audiovisuales grupo 4 fet per Alba Toledo, Andrés Sanz, Antonio Ruiz, Lucía Rojo i Marga Rodríguez.
Un cop això ja pots passar a gravar, no te'n descuidis de portar tot el material i de gravar-ho més d'una vegada.
A continuació cal triar quins són els vídeos els qual pots aprofitar per fer el muntatge final.
Després fas el muntatge.
I finalment, només et queda penjar-lo a les xarxes socials i fer el màxim de publicitat.
Per acabar us deixo els booktrailers que hem fet nosaltres. El primer és del llibre de Wonder de RJ. Palacio.
I el segon és del llibre Pulsaciones de Javier Ruescas i Francesc Miralles.
Esperem que us hagin vingut ganes de llegir els llibres.
Scratch és un llenguatge de programació molt fàcil i divertit enfocat als més petits. Amb ell es poden crear jocs, animacions, música, art, el límit està en la nostra imaginació.
El protagonista principal és el gat Scratch, tot i que podem fer servir d’altres animacions existents o crear-ne de novesper fer-les servir en el nostre projecte. Com funciona? Disposem d’uns blocs de construcció distribuïts per tipus i colors per fer més fàcil el seguiment d’un programa que haurem d’anar encaixant a l’espai corresponent per tal de que el gatet faci el que li demanem en el rectangle d’execució.
Tenim peces de diferents colors que són els blocs per construir els programes. Cada color és una funció; moviment, control, aspecte, sensors, sons, nombres, llapis i varibles. Cada un té diferents opcions, a continuació hi ha un exemple aquest cas del botó blau que és el de moviment.
A continuació teniu un tutorial que explica com funciona aquest programa i ens ensenyar tot el que podem arribar a fer.
Un dels experts a Catalunya sobre aquest programa és Frank Sabaté. Ha crea't un blog anomenat Scratch Català on hi podem trobar des de tutorials per fer servir el Scratch, com fer animacions, jocs concrets... També té vídeos on explica el seus projecte que ha fet amb els seus alumnes, un mapa de totes les escoles que ja utilitzen aquest programa o tot de pàgines web amb recursos sobre el programa.
Fa poc Frank Sabaté va anar a a la nostra universitat, Blanquerna, i va fer una conferència per explicar els futurs mestres que era aquest programa, com funcionava i tot el que s'hi podia arribar a fer amb una aula. Així com també ens va explicar que Scratch serveix els alumnes per saber ordenar les seves idees i saber crear estructures en el pensament per després fer-ho en exposicions, exàmens o en parlà amb públic. El Frank ens va explicar la utilitat del Scratch per tal que els nostres alumnes obtinguin un seguit de competències amb el procediment de com cuinar un puré de patates. A continuació ús deixo una taula del blog Dossier d'aprenentatge TAC creat pels nostres companys de classe Laura Espinosa, Isabel Callís, Carla Aragonés, Víctor Abellan i Albert Camacho on es veu les diferents variables que es fan servir per crear un joc i alhora es fan servir per crear el puré de patates.
A continuació ús deixem l'enllaç per veure la conferència de Frank Sabaté a Blanquerna que hem extret del canal Multimèdia de Blanquerna.
Avui dia podem veure que hi ha hagut un gran nombre de canvis i descobriments en l’àmbit tecnològic. Si ens centrem en el món educatiu, observem que la tecnologia està molt present a les aules, ja que proporcionen molts avantatges, al igual que desavantatges si no es controlen de manera correcta.
És cert que el tema de la tecnologia i internet dóna lloc a un gran debat. Hi ha alguns que estan a favor i d’altres que només veuen coses dolentes en ell.
El que podreu llegir a continuació tracta sobre les pissarres digitals interactives (PDI). Aquesta és una eina molt útil que facilita les tasques a les aules. En general ha tingut una bona acceptació per part dels docents, ja que, amb ella podem fer un gran nombre d’activitats.
Entenem com a pissarra digital el dispositiu tecnològic format per un ordinador, que normalment està connectat a internet i un videoprojector, que és el que projecta les imatges sobre la pissarra. A més, té un llapis amb el qual pots escriure o interactuar amb la pissarra, tot i que també ho podem fer amb el dit.
La primera utilitat que li podem donar és la de pissarra tradicional, degut a que amb el seu bolígraf, podem escriure com si fos la pissarra de tota la vida. Però també la podem fer servir per reproduir imatges, sons o vídeos, entre d’altres.
Com he dit anteriorment, les PDI són uns aparells que permeten facilitar-nos les classes. Algunes de les seves utilitats són les següents:
Accés a la informació de manera instantània.
Utilització d’eines multimèdia, com vídeos o imatges.
Proporciona diferents estils d’aprenentatge, com ara amb el tacte, l’oïda o la vista.
Presenta facilitats per als alumnes amb dificultat motores.
Guarda la feina feta i ens dóna la possibilitat de recuperar-la posteriorment.
Per un altre banda, comentaré alguns dels avantatges que presenta:
És una eina neta.
Augmenta la motivació dels nens, ja que és un aparell atractiu.
Augmenta la participació dels alumnes.
Possibilitat de treballar diferents metodologies: individual, treball per grups.
Es poden reutilitzar o modificar les activitats que han fet altres mestres.
És una font de recursos multimèdia il·limitada.
És senzill i fàcil d’utilitzar.
Una idea molt bona per a instal·lar-la seria posar una PDI a la paret principal de l’aula i l’altra a la paret contrària per poder treballar simultàniament amb les dues.
Tot i que les PDI tenen molts avantatges, també presenta alguns inconvenients com ara:
Molts mestres no saben com s’utilitzen i si sorgeix un problema amb la pissarra l’han de solucionar al moment per tal de poder continuar amb la classe.
Són molt cares.
Es pot espatllar molt fàcilment i la seva reparació és molt costosa.
El següent vídeo reprodueix una petita explicació d’una classe de geografia. Com podreu veure, és molt útil, atractiu i ens hi facilita la tasca.
Finalment ús deixem una presentació on els alumnes de 1M del grau d'educació primària de Blanquerna Url van analitzar diferents materials per utilitzar amb les PDI de pàgines web com Alexandria, una web del XTEC que té molts programes per treballar diferents matèries com el cos humà, les hores amb angles, la geometria,... per treballar amb les pissarres digitals
Actualment a la xarxa podem trobar molts recursos educatius i experiències TAC.
Però que són les TAC?
Les sigles TAC signifiquen Tecnologies per a l'aprenentatge i el coneixement. Podem entendre les TAC com la manera de facilitar l’aprenentatge mitjançant les tecnologies de la informació i la comunicació.
Com exemple us proposem dos recursos TAC que ens han semblat interessants: