Acomiadament

Aquesta és la nostra última entrada. S’acaba l’any i es tanca el blog. Des del setembre hem estat publicant entrades del que fèiem a classe. Us hem parlat de les eines que fèiem servir que considerem que són molt útils i la veritat és que a nosaltres ens han ajudat durant aquests mesos. Hi ha programes que en el meu cas personal (Marta), m’han estat de més utilitat que d’altres. Per exemple, el twitter era una eina que sabia de la seva existència però no l’havia utilitzat mai. Actualment, l’utilitzo força per fer alguna piulada i per estar informada de les notícies més actual que passen arreu el món. Per una altra banda, hi ha eines com l’Scratch, les pissarres digitals o les tauletes que crec que s’haurien d’utilitzar més a les aules ja que proporcionen molts avantatges i facilitats a l’hora de realitzar la classe, i a la vegada augmenta la motivació i l’atenció dels nens.  

Fent aquest blog i explicant el que fèiem a classe ens ha servit per assimilar els coneixements que ens ensenyàven. A més, ens ha servit per saber tots els recursos i eines que podem trobar a la xarxa i més endavant quan siguem mestres els podrem utilitzar, com la plataforma Tiching. I com no per posar-nos el dia i saber com funcionen les eines que ja estan en funcionament, com la pissarra digital (PDI), que molts de nosaltres no l'havíem fet servir mai, o APPs educatives per les tauletes digitals. També hem après les característiques que ha de tenir un bon comunicador, alguns conceptes bàsics del llenguatge, diferències entre codi escrit i oral, com descriure, com fer un bon discurs...

I sobretot hem après que com a mestre s'ha d'estar al dia de tot, de l'actualitat, de les noves eines, noves tecnologies i que actualment les TIC i les TAC són molt importants en el món educatiu. Els nens estan a l'era digital i s'ha d'aprofitar i no donar-li l'esquena. Com a escola oberta que volem que sigui hem de deixar entrar les tecnologies a l'aula i aprofitar-les.

Com a últim ens agradaria donar les gràcies a tots els mestres i professors que ens han ensenyat tant per poder arribar fins aquí i començar aquest camí i a tots els professors de la universitat que ens preparant per fer allò que volem fer que és arribar a ser mestres.

L'últim agraïment va dirigits a tots els lectors que han estat al dia de les nostres publicacions. Han fet que nosaltres escrivíssim això amb moltes més ganes i il·lusió. Desitgem que us hagi agradat i que les nostres explicacions hagin estat útils per tots vosaltres. 

Veure per aprendre (Comunicació audiovisual)

A la passada classe de COED, vam poder veure la conferència de Guillermo Orozco sobre la comunicació audiovisual i la seva influència en l'educació.

Guillermo Orozco, professor de Mèxic
a la Universitat Guadalajara

El professor vol donar a entendre que la imatge té un codi universal i important en el nostre dia a dia i, per tant, es considera una eina de gran valor per l'educació. També emfatitza en la idea de ser crítics, aprendre a veure a traves del objectiu de la càmera i saber llegir dintre de la imatge visual, ja que no tot el que veiem a simple vista es la representació de la realitat i molts dels seus detalls interfereixen en la transmissió de continguts.

Explicant els punts més rellevants de la conferència, destaquem l'efecte de responsabilitat educativa que adquireixen els mitjans a l'hora de transmetre continguts, ja que els nens es troben en una interacció constant amb la televisió i altes medis i aprenen del que veuen. El professor Orozco proposa treballar amb aquesta comunicació dins de la família i escola, ser conscients del que els nens veuen, i tractar-ho com una nova perspectiva pedagògica. Posa l'exemple de la perspectiva del professor, el qual parteix amb la idea de treballar amb la imatge com un complement en comptes d'utilitzar-la com a instrument. 

A partir d'aquesta idea, podem veure en el nostre propi cas la utilització que hem anat fent d'aquest servei de la imatge per fer-nos una idea de la reflexió pedagògica que hi ha actualment en la nostra societat. Al llarg de les nostres exposicions orals, inclòs també les pròpies explicacions del professorat a classe, hem utilitzat el recurs de la imatge amb presentacions de diapositives de power-point o prezi, intentant donar la informació desde un canal visual i també complementat per vídeos i imatges per tal de transmetre els continguts també esmentats en la explicació. 

Un altre tema, del mateix àmbit, que vam treballar aquell dia va ser la influència dels anuncis publicitaris i els que aquests en ensenyen. Com hem esmentat anteriorment al començament de l'entrada, moltes vegades la televisió ens enganya i manipula a part d'enviar imatges subliminars on s'ensenya una educació errònia i sense fidelitat a una realitat ni valors. Un dels exemples que vam veure a classe va ser l'anunci de la Colònia Barbie on es crea una imatge masclista que s'ensenya als nens.

Com podem veure, hem de treballar aquesta comunicació a l'aula per tal d'ensenya als nens de la importància que agafa aquest mitjà de comunicació com a recurs educatiu, però, que alhora s'ha de ser crític ja que la imatge pot estar donant una idea equivocada.

Llegeix el que escrius (Codi escrit)

Dins de la llingüística trobem el codi, un conjunt d'elements que, seguint una sèrie de normes, es combinen i s'interpreten semànticament per tal d'intercanviar informació. Partint d'aquesta idea, ens centrarem en un dels codis, el codi escrit.

A classe de COED, vam arriba a treballar el codi escrit junt al oral per poder diferenciar-los amb les seves pròpies característiques. Així doncs, l'escriptura es concentra en els següents trets:

▬ El codi escrit és rebut a través de la lectura. Per tant, és necessari saber llegir i escriure, qualitats que no s'adquireixen de manera innata, sino que requereix d'un aprenentatge conscient.
▬ Està estructurat per signes gràfics, les lletres, que al organitzar-se formen les paraules que formen el contingut.
▬ No hi ha interacció emissor > receptor. 
▬ L'escritura es queda permanent en l'espai el temps.
▬ La seva utilització exigeix el coneixement de la normativa ortogràfica. 
▬ L'emissor pot fer una comunicació elaborada, corregint sense deixar rastres.

Una de les funcions més freqüents en el codi escrit son les descripcions, el poder representar amb paraules alguna cosa en concret per tal de que el lector pugui fer-se una idea fidel a la realitat. Es poden fer descripcions de personatges, paisatges, caràcter, sentiments... tot i mantenint les característiques pròpies de la descripció tècnica: ser objectiu, utilitzar un llenguatge denotatiu amb la ajuda de tecnicismes i adjectius especificatius i tenir una organització lògica. També trobem la descripció literària, que a diferència de l'anterior, es centra en altres característiques com: el llenguatge connotatiu, l'utilització d'adjectius explicatius i abundants figures retòriques. La finalitat d'ambdues descripcions, és definir la realitat, situar-la en l'espai i temps i qualificar-la.
Hi han moltes maneres de fer una descripció a classe vam veure descripcions amb forma de:
-Poemes, com per exemple Si parlo dels teus ulls (Miquel Martí i pol)
-Cançons, com per exemple El gripau blau ( Xesco Boix) o Lila (Whiskyns)

-Vídeos, com per exemple Summercat, anunci d'Estrella Damm, campanya estiu 2009

I moltes maneres més com contes, assaig, novel·les,...

Començant el semestre de COED, els alumnes vam realitzar una activitat basada en la descripció d'un mateix per tal de saber una mica més sobre nosaltres. Poc desprès, es va proposar una altre activitat de caràcter similar, anomenada Qui ets, tu?, on aquesta vegada es tractava de descriure a un company de classe amb les seves característiques més rellevants i que t'agradessin d'aquella persona. La Marta va descriure un company amb format escrit, però per l'altre banda l'Anna va descriure la Marta a través d'un vídeo.

Com hem dit abans, un dels fonaments més importants del codi oral és la lectura, mitjançant la qual el lector-receptor rep la informació donada per l'escriptor-emissor. La lectura ens proporciona l'enteniment de la informació que vol expressar l'autor, sense aquesta lectura de continguts no hi hauria comunicació ja que l'escriptura és un codi lingüístic exclusiu per aquells que sàpiguen llegir.

A classe vam treballar amb una sèrie d'articles entre els quals destaquem un capítol del llibre de BOSCH, E(2003) Educació i vida quotidiana. En aquest fragment, titulat Aprendre i créixer, ens explica la història d'un nen sense cap tipus d'interès a l'hora de llegir, però, que a mesura que avança la història, descobreix les seves qualitats i que gràcies a la lectura pot viatjar per la imaginació. L'article destaca la importància de la lectura com a eina essencial per créixer, educar i matissar la percepció de la realitat. Ens ajuda a aprendre a raonar sobre el que llegim i, també, ens ajuda a adquirir nous coneixements. 

Tiching

Tiching és un servei educatiu virtual adreçat a educadors, estudiants i famílies.
Us deixem aquest vídeo de pocs segons on s'explica clarament que és aquesta plataforma.

Aquesta plataforma segons diu la pàgina web va ser creada amb l'objectiu "D'organitzar i difondre tots els continguts digitals educatius escolars que existeixen a la xarxa i per posar en contacte a tota la comunitat educativa", és a dir, vol ser un punt d'unió i convivència per tota la comunitat educativa i alhora ser una eina per utilitzar a les aules i que sigui útil tant pels alumnes com pels docents.

Aquesta plataforma permet:
-Trobar i compartir recursos educatius adreçats a diferents edats per utilitzar amb els alumnes sobre tot tipus de temes com emocions, matemàtiques, el cos humà, astronomia... i de tot tipus de material com vídeos, jocs interactius, pàgines web...

-Crear un entorn d’ensenyament i aprenentatge, és a dir crear una aula virtual, on l'educador podrà compartir amb els alumnes recursos, donar tasques, donar informacions, entregar de treballs, creació de converses i debats...

-Parlar, compartir experiències, debatre temes, resoldre dubtes i descobrir altres mètodes de treballar les matèries amb altres professors.

A continuació us deixem un vídeo d'un tutorial sobre com funciona, com s'accedeix, com es creen les aules virtuals, com es busquen els recursos...

A més Tiching té un bloc anomenat Tiching blog on també hi podrem trobar recursos, entrevistes, recomanacions i ens mantindrà el dia de les principals novetats educatives.

Per exemple us recomanem l'entrevista a Daniel Goleman amb el títol "Los niños aprenden la inteligencia emocional en la vida real" Que ens parla sobre la importància de desenvolupar la intel·ligència emocional a l'escola, ja que a vegades als docents se'ls oblida treballar-ho i és molt important pel desenvolupament de l'infant.

Model TPACK a classe

El model TPACK (Technological Pedagogical Content Knowledge) es utilitzat per arribar a comprendre i descriure els diferents tipus de coneixements que ha de tenir un professor per arribar a desenvolupar la seva disciplina. 

Què ensenyar? Cóm ensenyar? I quines tecnologies utilitzar. 

Aquesta idea pedagògica va ser descrita per Lee Shulman fent èmfasi sobretot en la inclusió de les noves tecnologies a les aules. Consisteix en 7 diferents àrees de coneixement: 

▬ Coneixement de la tecnologia.

▬ Coneixement dels continguts.

▬ Coneixement pedagògic.

▬ Coneixement del contingut pedagògic.

▬ Coneixement del contingut tecnològic.

▬ Coneixement tecnològic-pedagògic.

▬ Coneixement del contingut tecnològic-pedagògic. 

El tamany i importància d'aquest diferents coneixements segons la àrea de la seva aplicació ja que tot es troba dins d'un context, l'escola i la societat. 

A classe, vam treballar amb la conferència de Jordi Adell, professor de la universitat Jaume I de Castelló, en la qual ens ensenya com treballar amb el model TPACK en el disseny d'activitats didàctiques.

En aquesta conferència, Jordi Adell profunditza en el model TPACK de Judi Harris en el que es pretén ensenyar una manera per ensenyar a dissenyar activitats didàctiques amb les noves tecnologies. En el conjunt de documents que formen aquest model, Judi Harris centra el disseny de les activitats en 4 punts bàsics:

▬ Elegir el contingut amb el qual es vol treballar, tenint en consideració els objectius de l'àrea. 

▬ Prendre decisions pràctiques de com organitzar i desenvolupar l'activitat. 

▬ Seleccionar els tipus d'activitats que es combinaran per crear la seqüència didàctica. 

▬ Seleccionar les estratègies de selecció. 

(Un exemple de seqüència podria ser: Els alumnes llegeixen el text, realitzaran un mapa conceptual, buscaran imatges i textos relacionats, crearan una exposició multimèdia, la publicaran, i compartiran l'activitat.)

El professor Jordi Adell explica que les activitats didàctiques no haurien de ser tecnocèntriques, sino que haurien de centrarse en l'alumne i el seu currículum. El model TPACK no oblida els continguts, i utilitza la tecnologia només com a eina per treballar en les diferents àrees de coneixement. 

"La innovación tecnologica no implica innovación didáctica. El uso de herramientas no nos convierte en profesores innovadores, si no la buena pedagogia."

Les quatre habilitats lingüístiques

Fa alguns dies, a la classe de Comunicació oral, escrita i digital (COED) vam estudiar les quatre habilitats lingüístiques que hi ha: llegir, escriure, parlar i escoltar. Qualsevol usuari de la llengua haurà de dominar-les per tal de poder comunicar-se eficaçment amb la resta en qualsevol situació que es doni.

1. LLEGIR

És el procés a través el qual es compren un text. Existeixen algunes implicacions que són:

• Llegir és un procés actiu, perquè qui llegeix ha de construir el significat del text. El significat que li vol donar l’autor no serà rebut per tots els lectors de la mateixa manera, ja que cadascú construeix la seva pròpia manera d’entendre’l.
• Llegir és aconseguir un objectiu ja que sempre llegim per algun motiu. Per tant, són aquests objectius, que poden ser molt variats, els que guien la nostra lectura i ens fan escollir un tipus o un altre.
• Llegir és un procés d’interacció entre la persona que llegeix i el text. Tenim uns coneixements previs que han de ser: saber la llengua, familiaritat amb el tema parlat i saber descodificar, llegir.
•  Llegir és implicar-se en un procés continu d’inferència, és a dir, habilitat de comprendre alguna part del text a partir de les altres, el context.

  

     2.   ESCRIURE  

És el procés a través del qual es produeix un text escrit significatiu .Implica aspectes formals (cal·ligrafia) , lingüístics (morfologia o sintaxi)  i un procés complet de producció del text (propietats del text). Aquest últim ha de tenir en compte:

• Procés de composició → planificar, redactar i revisar.
• Propietats o característiques del text → cohesió, coherència, adequació, correcció i variació de l’estil.
• Tipologia textual.

 3.   PARLAR

És expressar el nostre pensament mitjançant la llengua de manera coherent, clara i adequada a la situació comunicativa.

4.    ESCOLTAR  

És comprendre un missatge a partir d’un procés cognitiu de construcció del significat i d’interpretació d’un discurs. Però saber escoltar implica algunes coses:

• Tenir un paper actiu i participatiu.
• Respectar l’emissor i les seves idees.
• Ser objectius per intentar entendre allò que ens volen dir.
• Saber descobrir els objectius o propòsits de l’orador i les idees principals del missatge.

Tots aquests aspectes els hem anat treballant a classe a partir de treballs, exposicions i debats que hem realitzat. Com a futures mestres, és molt important tenir aquestes habilitats presents ja que estarem en contacte amb molta gent i molts alumnes. Hem de llegir molt per poder comprendre qualsevol tipus de problema que se’ns presenti a l’aula i saber escoltar i parlar amb els nostres infants.

El codi oral

 Quan utilitzem el codi oral ens comuniquem a través de les paraules. Les característiques que presenta són les següents:

• Canal auditiu. El receptor comprèn amb l’oïda el text i la informació la rep successivament.
• Comunicació espontània. El receptor rep el missatge a la mateixa vegada que l’emissor l’expressa.
• Comunicació immediata en el temps i l’espai. És més ràpid i àgil que l’escrit.
• Comunicació efímera. Els sons només són perceptibles en el moment que són dits.
• Utilitza codis no verbals, com ara els gestos o la roba.
• Hi ha interacció. Mentre l’emissor parla, el receptor reacciona i segons la seva reacció, l’emissor pot modificar el seu discurs.
• Context extralingüístic. El canal oral s’hi recolza en els codis no-verbals, dixi...

  Tant en el canal oral com en l’escrit, l’estructura del nostre discurs ha de tenir cohesió, coherència i adequació, és a dir, que les idees tinguin relació i s’adaptin a la situació comunicativa.

   El llibre de 10 idees clau: ensenyar la competència oral a classe de Josep M Castellà i Montserrat Vilà Santasusana ens planteja la importància de la competència oral, analitza els elements de l’oralitat i activitats a classe per ensenyar a parlar bé, entre d’altres.  

Al poc temps de començar el curs, a l’assignatura de COED, vam fer una exposició anomenada ‘’Qui ets, tu?’’. Aquesta consistia en explicar allò que més t’agradava o et cridés l’atenció d’un company de classe i buscar una imatge que el representés. Aquest treball també el podriem situar en el canal escrit, ja que vam haver de fer una redacció i així vam practicar la nostra capacitat de producció d'un text. En el meu cas, vaig descriure a en Giovanni, una persona tranquil·la, transparent i sincera. La fotografia que el representava era una platja calmada.

L'Anna també va descriure el Giovanni

  Un altre treball amb el qual vam treballar el que havíem realitzat a l’aula va ser el de  ‘’Comunicadors a la xarxa’’. Aquest consistia en estudiar les característiques que ha de tenir un bon comunicador analitzant a un comunicador. Algunes de les més importants són aquestes:

• Canvis de to i preguntes retòriques al llarg del seu discurs.
• Utilització de connectors.
• Exemplificar.
• Interactuar amb el públic.
• Cop d’efecte, és a dir, fer una bona introducció per tal de captar l’atenció del públic.

El meu grup va fer el treball sobre l' Alfred Picó. Vam utilitzar el Pearltrees per defensar que era un bon comunicador.

A més de les activitats que he explicat abans, també hem realitzat altres per tal de consolidar els coneixements. Una és la de ‘’identitat i territori’’, en la qual havíem de parlar d’algun tret característic d’un lloc. 

La Mónica ho va fer sobre els pallapupas, l'Anna sobre la distància interpersonal i jo dels jocs arreu del món.

Una altra de les coses que hem fet ha sigut la recitació d’un poema. L'Anna va fer el poema de ''el despertar de la plaça'', la Mónica el de ''Libertat'' i jo ''El poruc''. Desprès ens vam autoavaluar mirant el vídeo que ens havien fet els nostres companys de la recitació.

A més hem pogut veure i experimentar que a vegades et pot agafar por parlar amb públic ja sigui fent una conferència o recitant un poema davant els teus companys. Hi han autors com Alfred Picó que fins i tot han fet un llibre en el qual han creat un mètode per parlar amb públic. Nosaltres volíem compartir aquest vídeo fet per Natalia Gómez del Pozuelo que hem trobat el blog d'aprenentatge TAC fet per Joan Closa, Víctor Esquirol, Cintia Albi, Ana Abajo i Ariadna Camposo, que creiem que és molt interessant que parlar sobre com perdre aquesta por a parlar amb públic.

   Com heu pogut veure, a través de totes les activitats i treballs realitzats, hem treballat molt el canal oral i l’escrit. Totes elles els que pretenien era consolidar els coneixements que havíem adquirit. Però en la part oral, no només hem fet la comunicació verbal sinó que també la no verbal, ja que és un element molt important en la nostra part discursiva perquè els nostres gestos reforcen els nostres arguments, o pel contrari,  no els recolzen.  

  Per tant, podem veure que el codi oral és molt important i no només fa referència a la comunicació verbal sinó també a la no verbal.