El codi oral

 Quan utilitzem el codi oral ens comuniquem a través de les paraules. Les característiques que presenta són les següents:

• Canal auditiu. El receptor comprèn amb l’oïda el text i la informació la rep successivament.
• Comunicació espontània. El receptor rep el missatge a la mateixa vegada que l’emissor l’expressa.
• Comunicació immediata en el temps i l’espai. És més ràpid i àgil que l’escrit.
• Comunicació efímera. Els sons només són perceptibles en el moment que són dits.
• Utilitza codis no verbals, com ara els gestos o la roba.
• Hi ha interacció. Mentre l’emissor parla, el receptor reacciona i segons la seva reacció, l’emissor pot modificar el seu discurs.
• Context extralingüístic. El canal oral s’hi recolza en els codis no-verbals, dixi...

  Tant en el canal oral com en l’escrit, l’estructura del nostre discurs ha de tenir cohesió, coherència i adequació, és a dir, que les idees tinguin relació i s’adaptin a la situació comunicativa.

   El llibre de 10 idees clau: ensenyar la competència oral a classe de Josep M Castellà i Montserrat Vilà Santasusana ens planteja la importància de la competència oral, analitza els elements de l’oralitat i activitats a classe per ensenyar a parlar bé, entre d’altres.  

Al poc temps de començar el curs, a l’assignatura de COED, vam fer una exposició anomenada ‘’Qui ets, tu?’’. Aquesta consistia en explicar allò que més t’agradava o et cridés l’atenció d’un company de classe i buscar una imatge que el representés. Aquest treball també el podriem situar en el canal escrit, ja que vam haver de fer una redacció i així vam practicar la nostra capacitat de producció d'un text. En el meu cas, vaig descriure a en Giovanni, una persona tranquil·la, transparent i sincera. La fotografia que el representava era una platja calmada.

L'Anna també va descriure el Giovanni

  Un altre treball amb el qual vam treballar el que havíem realitzat a l’aula va ser el de  ‘’Comunicadors a la xarxa’’. Aquest consistia en estudiar les característiques que ha de tenir un bon comunicador analitzant a un comunicador. Algunes de les més importants són aquestes:

• Canvis de to i preguntes retòriques al llarg del seu discurs.
• Utilització de connectors.
• Exemplificar.
• Interactuar amb el públic.
• Cop d’efecte, és a dir, fer una bona introducció per tal de captar l’atenció del públic.

El meu grup va fer el treball sobre l' Alfred Picó. Vam utilitzar el Pearltrees per defensar que era un bon comunicador.

A més de les activitats que he explicat abans, també hem realitzat altres per tal de consolidar els coneixements. Una és la de ‘’identitat i territori’’, en la qual havíem de parlar d’algun tret característic d’un lloc. 

La Mónica ho va fer sobre els pallapupas, l'Anna sobre la distància interpersonal i jo dels jocs arreu del món.

Una altra de les coses que hem fet ha sigut la recitació d’un poema. L'Anna va fer el poema de ''el despertar de la plaça'', la Mónica el de ''Libertat'' i jo ''El poruc''. Desprès ens vam autoavaluar mirant el vídeo que ens havien fet els nostres companys de la recitació.

A més hem pogut veure i experimentar que a vegades et pot agafar por parlar amb públic ja sigui fent una conferència o recitant un poema davant els teus companys. Hi han autors com Alfred Picó que fins i tot han fet un llibre en el qual han creat un mètode per parlar amb públic. Nosaltres volíem compartir aquest vídeo fet per Natalia Gómez del Pozuelo que hem trobat el blog d'aprenentatge TAC fet per Joan Closa, Víctor Esquirol, Cintia Albi, Ana Abajo i Ariadna Camposo, que creiem que és molt interessant que parlar sobre com perdre aquesta por a parlar amb públic.

   Com heu pogut veure, a través de totes les activitats i treballs realitzats, hem treballat molt el canal oral i l’escrit. Totes elles els que pretenien era consolidar els coneixements que havíem adquirit. Però en la part oral, no només hem fet la comunicació verbal sinó que també la no verbal, ja que és un element molt important en la nostra part discursiva perquè els nostres gestos reforcen els nostres arguments, o pel contrari,  no els recolzen.  

  Per tant, podem veure que el codi oral és molt important i no només fa referència a la comunicació verbal sinó també a la no verbal.